Hi he d'anar de cara

Hi he d'anar de cara
amb tota la por al cos.
Noto tan evident
la cremor de la terra!

Malgrat tot, ella fa

tot l’esforç del món

per renéixer del ben poc.

Mentre perdo massa temps
en cobdícies i venjances,
en consumir sense treva
damunt caríssims artefactes,
uns pocs s’omplen desmesures

dins d’un miratge incert i
generant milions de rebutjats.

Quan en Burundi
arribi a la riba nord
sense jugar-s'hi la vida
aquí ja no hi haurà
forma humana de viure.

Tancaré jo les maletes

cercant boscos i conreus?

Si vull conservar el tros
per veure créixer els néts
caldrà que rebutgi
alguna cosa bàsica:

cremar petroli inútil,

pixar fora de lloc,

desitjar el luxe estèril...

Per recuperar el goig de la vida
que no és només el de gaudir-la
sinó també el de cuidar-la
amb alguna senzilla acció:

connectar-me al sol,
respirar fons cara al cel,
petonejar tots els amors...