M'agrada complir l'ordenança
que m'obliga a saludar el bon dia
a qualsevol veïnat que passi pel carrer.
La mateixa raó per la qual vaig pel de
dalt
confiat de poder donar el bon dia
a qualsevol
infant que jugui a la font,
a l'home gran enfilant el pendent per l'ombra
més segura
o a la mare atrafegada que ahir va aparcar més
lluny.
Així sé que,
quan em creui amb el neguitós,
l'emprenyat
o el mateix lladre,
també puc dir el bon dia de cor,
el mateix auguri que necessito
de tant funambular
pels abismes de les voreres.
Una nova oportunitat de refer
llaços trencats,
un convit a repassar en mi
tot allò que veig passar
pel meu carrer.
