Capvespre

Ja sé què és la fe

Fe

(Tant de temps cercant-la! )

Enrabiat amb la cristiana

quan amaga la vida i l’amor,

remenant entre Buda i Lao Tsé,

implicat en cada feina noble,

intentant-la solidària

i finalment,

cercant dins meu,

després de quaranta anys

l'he trobada!

He viscut enfosquit,

atrapat per la por

de perdre-la

o de no tenir-la.

Però avui ho he vist clar,

avui m’he fet conscient

que fa temps que em sorgeix ,

m'embolica i em transcendeix.

No m'ho puc creure,

però és així de senzill i de cert.

Avui he comprès

que la fe no és res més

que la voluntat d'estimar,

la tendència inesgotable a estimar

a mi, als altres i a la vida sencera.

Si és en la immensitat del temps

que la vida ressorgeix

malgrat els ciclons més destructius,

és l’amor qui organitza de nou

l’hàbitat trencat, l’endreça

i l’omple de bones raons.

I la fe trontolla,

i m’entrebanco en obstacles

d’injustícia i violència,

 i m’omplo de dolor i angoixa

per la mort prematura,

i la por m’estreny la ràbia.

 Però, com en la vida

la pols estel·lar il·lumina,

i l’aire encara em respira

i l'amor ressorgeix,

reviu

en persones estimades,

retorna

per festejar noves trobades

i reneix

al fons de l'ànima.

 I és aquesta absoluta certesa

d’ésser estimat,

de formar part de la guspira,

i de saber del cert

que seguiré estimant,

és aquesta confiança

la que em dóna força

i  m’omple la vida d'esperança.

Francesc Roma Millan

Desembre 2014