Gràcies Abdulraman Kabbani

S'adreça a la meva filla dient-li filla, porta tretze anys tractant-li l'herpes corneal. Sabem que el podem trucar el dia que sigui a l'hora que sigui. Ell comprèn millor que jo que la filla no es cuidi prou un virus crònic que li pot fer perdre la vista d'un ull. Li fa vergonya però sap parlar en català, ha fet la seva carrera professional aquí i el seus fills són catalans.

Té família a Síria amb dificultats per disposar d'aigua, de pa i de gas butà per cuinar. Es desespera quan en parla. Està molt preocupat i no pot fer-los arribar els recursos que reuneix. Avui ha obert la consulta només per rebre'ns, ha preguntat pels símptomes, ha explorat l'ull, ha fet el diagnòstic, li ha donat el tractament, ha pronosticat l'evolució i li ha tornat a donar cita sense acceptar ni un euro.

(M'agradaria establir-hi amistat)

Congelador per a una amistat que va cremar massa

Ja sé que em vas dir que no vols res de mi,
ja sé que en tens molt bons motius,
i ja sé que de poc pot servir que te'n torni a demanar ara
disculpes.

Però segueixo pensant en tu, desitjant pel teu benestar,
segueixo revivint un munt de bons sentiments per a tu i el teu món.
I com que noto encara un petit desig de situar-me sense dol en el passat,
tímidament et parlo en veu baixa:

Sembla mentida,
però hi ha dos moments quotidians...
-és així, simplement és així-.
Tant sovint et tinc present.

Obrir la porta d'un congelador que ens vau passar,
veure que algú no segueix el teu consell
de no posar els ganivets punxa enlaire al rentaplats.

He quedat atrapat a conformar-me a resar per tu,
a amanyagar culpes amb bons desitjos,
a suavitzar arestes amb la teva generositat,
a enfortir cor i ànima per intentar ser millor persona.

Oblits perillosos

De vegades visc oblidant-me

que al meu voltant viuen els que volen

llibertat per jugar amb els diners de tots

en benefici del seu compte.

Gent culta, ben posada,

amb recursos, connectada i

amb bons donatius a la seva església.

Gent que necessita dels nostres estalvis,

que ens atrapa amb deutes de milers de milions.

Tot per mantenir el seu astronòmic muntatge

sense el qual ens fan creure

que no subsistiríem i

pel qual hem d'hipotecar els nostres fills.

I quan m'adono del poder que tenen

em rebel·la veure'm tan servil i esgotat.

La tribu dels financers ens recapta

a través de milers d'oficines automàtiques.

Gent armada, a sou nostre,

custodia bitllets, brillants i préstecs.

Un grup de joves es troba a la cantonada,

intenta organitzar formes de tracte diferent

i són malvistos.

Solucions a la crisi (1)

A casa generem una bossa petita d'escombraries a la setmana. Només una. Ja fa mig any que vaig obrir el compostador i totes les restes de vegetals i les fulles seques del pati estant generant bona terra. L'he d'anar remenant un cop per setmana. De casa no surt ni un paper, ni un plàstic, ni una llauna, ni un vidre que no vagin al contenidor de reciclatge. Bé, sempre hi ha alguna cosa que se m'escapa però no gaire. Qualsevol altre artefacte o piles o medicaments van a la farmàcia o a la deixalleria. Tot s'aprofita. No estem en CRISI? Doncs no llenço gairebé res.

Això com a mínim. Com a objectius tinc: anar reduint envasos i comprant aliments fets més a prop.

La joguinaire

Arriba cada dia a quarts d'onze de la nit. Plega la parada més enllà de les nou si no hi ha ningú a darrera hora que vulgui alguna cosa. En tot el dia no para de rodar els giradors, de donar corda als musicals, de fer pujar els escaladors, de serpentejar les cintes voladores, de donar explicacions de tot el que fa. I així fins el diumenge 23 de desembre.

Tot els seu millor cor per tallar la fusta, polir-la, pintar-la, lacar-la, per posar-la a les mans de petits i grans.

Joguines de fusta artesanes XELA http://xelajoguines.blogspot.com