Dóna records de part meva.

“Truco o trato”. No sé exactament què significa. Només sé que es diu quan vas en colla disfressat de mig mort demanant caramels pels portals. La segona colla ha sigut més directa. Amb les màscares de “fantsmons” fan el seu efecte.

Aquesta és la forma que tenen a Hollywood de parlar dels morts?

La meva, la dels avis de Sant Llorenç era molt seriosa, obligada i mig en llatí. Resant a la mort sense parlar dels morts. Recordant-los en el seu interior quan jo encara no en tenia cap a la meva vida.

Ara ja en compto uns quants, i sense adonar-me'n m'han arrelat. Mitja dotzena, a la vida del poble.

Per la Maria Roma Margenat. La meva padrina a qui vam acomiadar dolçament.
 No fa gaire, unes amigues del carrer es recordaven de quan jugaven juntes.  

Cornetes i campanes, feliç aniversari!

Pel carrer m'ha cridat l'atenció la trompeta del nano del Josep de cal Ramon. El duia a collibè tot eixerit i m'he recordat de quan l'agutzil voltava pel poble anunciant qualsevol decisió municipal. El recordo prim, amb un uniforme i gorra vells i tronats. La resposta del Josep ha estat contundent: és clar, tu pots recordar-ho. Evident, jo puc recordar-ho perquè tinc una edat. Ja tinc una edat. Avui en faig 52.

El campanar comunica coses que no entenc. Les hores i els quarts són ben clares, tot i que has d'estar al cas per saber si són dos quarts de cinc o de sis. Però anuncia una colla de símbols i trobades cristianes que desconec.

Marxa d'Or 2012

Feia dies que hi pensava i em vaig llevar d'hora expressament doncs és un aconteixement especial pel nostre carrer. Durant l'any, i en concret els caps de setmana, el carrer forma part de la ruta ciclista de Castellar. Però el diumenge va ser l'apoteosi. En poca estona el carrer es va omplir de ciclistes de tots colors i aquí en teniu la prova. 

Estalvi energètic al tren

És cert que al carrer i, encara més, dins l'estació feia calor. Aquest estiu li costa molt de marxar. No sé si veuré abans la independència de Catalunya o els efectes devastadors del canvi climàtic sobre les nostres costes. De moment, a Andalusia un tast de les riades que s'enduen vehicles i gent.

El conductor del tren no existeix per als passatgers. Ell va tancat en una cabina vidriada i electrònica. Segurament el seu conveni laboral exclusiu l'impedeix comprovar la climatització del comboi. Aquí, al segon vagó, fa fred i tot.

I és que els del Vallès estem marcats per les tempestes.