29 de setembre del 2012

Pluja de tardor


Ha calgut esperar-la cinc mesos. Per fi 50 o 60 litres per metre quadrat. Per fi aigua pels boscos, pels camps, per les rieres, pels carrers de les ciutats. Aigua per la vida. El veïns de Màlaga i Almeria n'han tingut massa, hi hagut morts i força pèrdues. Tal com preveuen els científics del canvi climàtic; situacions més extremes. Ara tenim uns mesos de coll per afrontar millor els depredadors del Banc Europeu, del FMI i del govern de l'Espanya colonial.

24 de setembre del 2012

Verema a Sant Llorenç


Vaig ajudar a fer la verema l'endemà que el meu pare em donés la cartilla del seu pare de la Hermandad Sindical de Labradores de San Lorenzo Savall, sección BODEGA “SAVALL”. Segons els documents, la vinya de l'avi a l'any 1958 va donar 487 litres. Ahir, de la vinya d'en Quelot varen sortir uns 1.200 kg de raïm. Quin afany el seu per recuperar la tradició del conreu de vinyes. Quina festa, després de tanta feina de tot l'any poder gaudir d'aquest fruit tant especial. 


22 de setembre del 2012

Móres camí de Sant Jaume de Vallverd


Avui només he esperat vint minuts

L'estiu no s’acaba, encara fa calor i no sé què arribarà abans, si  la independència de Catalunya o els efectes devastadors del canvi climàtic sobre la nostra costa. El conductor del tren no existeix per a nosaltres, va tancat dins una cabina electrònica i el conveni laboral de la RENFE li deu impedir comprovar la climatització del comboi. Aquí dins fa fred, les dones es tapen i jo també.  Potser aviat li haurem de dir XANFE? o el conveni tampoc els ho permetrà.

18 de setembre del 2012

País somiat


Pels carrers de Barcelona vaig coincidir amb un cosí de Sant Llorenç; tots per la independència.

Seríem capaços de construir un país que respecti el seu privilegiat  territori i que se n’aprofiti en benefici d'àmplies majories?  Seríem capaços de retornar els deutes (monetaris i ambientals), de no embrancar-nos en negocis bruts i d’invertir en autèntica qualitat de vida?  Triaríem associar-nos amb d’altres països que vulguin el mateix?

4 de setembre del 2012

Apostin senyores i senyors, la banca sempre guanya !

Jo també estic d’acord amb els veïns del carrer Barcelona que per Festa Major el van guarnir fent burla del projecte d’Eurovegas. Quin país volem? El del negoci fàcil per alguns a costa de la dignitat de molts altres? O bé el que respecta i enforteix l’agricultura d’un delta regat amb l’aigua de mitja Catalunya? Quants diners mal gastats, quantes desgràcies personals jugades al tot o res, quanta prostitució, quants residus generats, quants drets laborals matxucats?

Jugant-nos els diners no sortirem de la crisi. Arreglant el carrer, les cases, els comerços i les fàbriques potser sí.