Pregàries

Normalment coincidim amb el Lluís quan torna de l’hort amb la seva vella furgoneta. Però avui no, avui passava per davant de casa i m’ha sentit sortir i s’ha aturat a saludar. Duia una mica de planter embolicat amb diari acabat de comprar. L’hort li dona més del que pot menjar-se. Tot i que està fent un temps molt sec, fa setmanes que no plou.  M’explicava que temps enrere treien el  “Sant-Cristo-gros” en processó per demanar aigua. Jo li he preguntat si creia en Déu i m’ha dit que hi pensa molt i no ho té clar però el que més enyora és que abans, quan hi havia un problema, es trobava la comunitat i tractava de resoldre’l. 

Carrer Barcelona de nit

Els Gegants de Sant Llorenç Savall

D'un extrem a l'altre

Segons el radar de meteo.cat està a punt de ploure. Al carrer només tres tímides gotes. Se sent tronar i el desig de pluja per la comarca és gran. És la única forma d'apaivagar les angoixes dels focs de l'Empordà.
Ara quatre gotes més.
I prou.
Les rieres són plenes de vegetació i al torrent del  Burc, al final del carrer, hi ha molt material de la zona de reciclatge escampat per les vores. El dia que caigui un aiguat els ponts quedaran submergits i no serem a temps a treure aigua de les plantes baixes.

Girona - La Devesa

Risc a 50 km/h

Caminant pel bosc, si sentiu fressa de motos és millor apartar-se del camí doncs hi ha risc de sortir-ne malparat. Ahir per la tarda cinc motoristes feien una cursa per una pista de bosc entre Castellar i Sant Llorenç. No pensen que poden trobar algú pel camí, no són conscients del perill que suposen per a les persones a més de la destrossa de camins i espant per a la fauna. Si una moto se't llença al damunt a 50 km/h et pot fer molt de mal. Per tant, estem parlant de delinqüents perillosos i agressius.

Cadaqués. Hivern 2012

26 bilions d'euros

És clar que avui la primera portada dels diaris havia de ser per l'incendi de l'Empordà. Però a la segona planam'hauria agradat veure una notícia que a la Vanguàrdia sortia a les pàgines interiors a baix a la dreta: el grup Tax Justici Network diu que hi ha aquesta gran quantitat de diners (majoritàriament procedent del petroli) amagada en paradisos fiscals. Si s'hi sumen els diners de la venda il·legal d'armes, drogues i persones (especialment dones i nenes), quants recursos es podien fer servir per a una economia que respectés el medi ambient?

Olor de perfum, record de fum

Com si fos el bus escolar he dut a cinc adolescents a una festa d'aniversari al poble veí. Tots acabats de dutxar, pentinar i perfumar. La barreja d'olors gairebé em mareja. A la ràdio sonaven les cançons de moda entre rialles i secrets. Un cop més he anat escrutant el paisatge de la carretera, però aquest cop valorant de forma especial cada turó vestit de verd, cada zona de bosc, cada arbre singular a la vora dels revolts.

A les carreteres de Cantallops, Capmany, Vilafant, Agullana, Darnius, Terrades, Figueres... centenars de bombers, milers de veïns trepitgen l'angoixa del foc i del fum. Passaré la nit desitjant que la humitat i la calma tapin els nostres boscos.

Cremant a 6 km/h

El foc avançava corrents, saltant d'arbre en arbre, empès per la tramuntana i molt més ràpid del que l'organització humana podia controlar.  El veïnat tancat a casa, els bombers desbordats, les carreteres europees col·lapsades, quatre morts i no sé quants ferits. Com el foc de Sant Llorenç del 2003 però amb el triple d'hectàrees cremades en la meitat de temps.

Per  la finestra ja no sé si veig fum o boires de tant neguit que duc al cos. Pels veïns dels pobles de l'Empordà i pel temps de negror, de tristor, de pluja desitjada, de tala i de recreixement fins la generació vinent.

Cadaqués - Portlligat

Des de la taula del menjador

Quin gust celebrar  l’inici de vacances  fent un sopar amb els amics del poble.  Amics per ser veïns ben avinguts. Però costa déu ni do mantenir el bon ambient. Els problemes socials de difícil solució neguitegen a cadascú a la seva manera. Les pors i les angoixes de la “Prima de risc”  provoquen revoltes de tota mena i hi ha moltes coses urgents per fer a alhora. Mentre, l’onada financera nord-occidental-xinesa avança implacable com a preludi del tsunami climàtic.

Però ara sé que si van maldades,  tenim una colla amb qui comptar.

Els Emprius

El racó de la vella

Si l’altre dia era la Carmeta que em  donava raons avui ha estat  l’Enriqueta que també en donava i just al mateix racó del carrer. Ella en té vuitanta-set i està amoïnada perquè li agafen un marejos i ha de fixar-s’hi bé per no anar de costat. Troba a faltar el seu germà i la gent de la seva edat per xerrar de les seves coses, de les coses compartides fa seixanta  anys. Creu que entre els ordinadors i les televisions i els  cotxes per voltar al carrer no hi queda ningú.  Diu que la soledat  i les cabòries fan que els dolors de cervicals li augmentin.

També té ben clar que els qui manen al país en saben menys que ella i que per això tot va tant malament.

La Carmeta té tota la raó

Té noranta-sis anys i ho té ben clar: els neguits i les solucions. I ho explica  en  quatre frases: n’hi hagut dels  que  deien: “Hoy comemos, mañana ya veremos”,  i  d’altres que han estirat més el braça que la màniga, i que els vailets han d’aprendre el que és treballar, que costarà de  sortir de la crisi, que els catalans de la terra en fem pans.  Però el que tenia ben clar, més clar que res, és  que els de dalt han de tornar els diners, per sortir de la crisi el primer que s’ha de fer és que els de dalt tornin els diners. I el que no té molt clar  és si els qui ens governen ho sabran fer.