Gràcies Abdulraman Kabbani

S'adreça a la meva filla dient-li filla, porta tretze anys tractant-li l'herpes corneal. Sabem que el podem trucar el dia que sigui a l'hora que sigui. Ell comprèn millor que jo que la filla no es cuidi prou un virus crònic que li pot fer perdre la vista d'un ull. Li fa vergonya però sap parlar en català, ha fet la seva carrera professional aquí i el seus fills són catalans.

Té família a Síria amb dificultats per disposar d'aigua, de pa i de gas butà per cuinar. Es desespera quan en parla. Està molt preocupat i no pot fer-los arribar els recursos que reuneix. Avui ha obert la consulta només per rebre'ns, ha preguntat pels símptomes, ha explorat l'ull, ha fet el diagnòstic, li ha donat el tractament, ha pronosticat l'evolució i li ha tornat a donar cita sense acceptar ni un euro.

(M'agradaria establir-hi amistat)

Congelador per a una amistat que va cremar massa

Ja sé que em vas dir que no vols res de mi,
ja sé que en tens molt bons motius,
i ja sé que de poc pot servir que te'n torni a demanar ara
disculpes.

Però segueixo pensant en tu, desitjant pel teu benestar,
segueixo revivint un munt de bons sentiments per a tu i el teu món.
I com que noto encara un petit desig de situar-me sense dol en el passat,
tímidament et parlo en veu baixa:

Sembla mentida,
però hi ha dos moments quotidians...
-és així, simplement és així-.
Tant sovint et tinc present.

Obrir la porta d'un congelador que ens vau passar,
veure que algú no segueix el teu consell
de no posar els ganivets punxa enlaire al rentaplats.

He quedat atrapat a conformar-me a resar per tu,
a amanyagar culpes amb bons desitjos,
a suavitzar arestes amb la teva generositat,
a enfortir cor i ànima per intentar ser millor persona.

Oblits perillosos

De vegades visc oblidant-me

que al meu voltant viuen els que volen

llibertat per jugar amb els diners de tots

en benefici del seu compte.

Gent culta, ben posada,

amb recursos, connectada i

amb bons donatius a la seva església.

Gent que necessita dels nostres estalvis,

que ens atrapa amb deutes de milers de milions.

Tot per mantenir el seu astronòmic muntatge

sense el qual ens fan creure

que no subsistiríem i

pel qual hem d'hipotecar els nostres fills.

I quan m'adono del poder que tenen

em rebel·la veure'm tan servil i esgotat.

La tribu dels financers ens recapta

a través de milers d'oficines automàtiques.

Gent armada, a sou nostre,

custodia bitllets, brillants i préstecs.

Un grup de joves es troba a la cantonada,

intenta organitzar formes de tracte diferent

i són malvistos.

Solucions a la crisi (1)

A casa generem una bossa petita d'escombraries a la setmana. Només una. Ja fa mig any que vaig obrir el compostador i totes les restes de vegetals i les fulles seques del pati estant generant bona terra. L'he d'anar remenant un cop per setmana. De casa no surt ni un paper, ni un plàstic, ni una llauna, ni un vidre que no vagin al contenidor de reciclatge. Bé, sempre hi ha alguna cosa que se m'escapa però no gaire. Qualsevol altre artefacte o piles o medicaments van a la farmàcia o a la deixalleria. Tot s'aprofita. No estem en CRISI? Doncs no llenço gairebé res.

Això com a mínim. Com a objectius tinc: anar reduint envasos i comprant aliments fets més a prop.

La joguinaire

Arriba cada dia a quarts d'onze de la nit. Plega la parada més enllà de les nou si no hi ha ningú a darrera hora que vulgui alguna cosa. En tot el dia no para de rodar els giradors, de donar corda als musicals, de fer pujar els escaladors, de serpentejar les cintes voladores, de donar explicacions de tot el que fa. I així fins el diumenge 23 de desembre.

Tot els seu millor cor per tallar la fusta, polir-la, pintar-la, lacar-la, per posar-la a les mans de petits i grans.

Joguines de fusta artesanes XELA http://xelajoguines.blogspot.com

Primera glaçada

Un fart de dir-li a la filla que s'abrigui, mínimament, si més no quan comença a glaçar per les nits. I no me'n surto; o és l'abric de marca o no es posa un “decatlon”. Collons, coi de marques, però si ets preciosa encara que duguis la roba d'una altre. No és millor qui surt a l'anunci, doncs és fet de píxels retocats i tu, per contra, llueixes sempre una preciosa ànima. I a les 08.00, mentre l'escridasso al cotxe aturats al semàfor abans de baixar, veig el profe de mates entrant a l'institut en mànigues de camisa, impassible, decidit, més no-sé-què que qualsevol dels alumnes.

Jo, que en amb feines resolc una equació de 2n grau. Ho tinc perdut?

Caçador d'amics

No vaig trobar-ne ni un de bo, ells tampoc no van tenir gaire èxit amb els bolets, però vaig caçar cinc amics en un matí, i aquí els tinc per degustar-los.

És bonic i les fulles moren

L'huracà Sandy

Un sol vent de 200 km/h pot tombar milions d'arbres que a l'estiu cremarien com llumins. Cinc anys de sequera poden exhaurir els aqüífers de la comarca. Dos ínfims fenòmens en la història d'un planeta sorgit d'un estel entre milions.

Les prediccions científiques es compleixen. Un huracà ha destrossat una de les zones més riques del món, res es resisteix a la força de l'aigua i el vent.

I si la força de l'amor, de la solidaritat és tant potent com les de l'aigua, l'aire, el foc o la terra?. Tant com per posar a ratlla la cobdícia? Tant com per no només salvar l'espècie humana sinó també fer més bell el planeta?

Cada gota de petroli que estalviem és un núvol menys de diòxid de carboni.

I fent tot el puguem, pot ben ser que no hi siguem a temps

Dóna records de part meva.

“Truco o trato”. No sé exactament què significa. Només sé que es diu quan vas en colla disfressat de mig mort demanant caramels pels portals. La segona colla ha sigut més directa. Amb les màscares de “fantsmons” fan el seu efecte.

Aquesta és la forma que tenen a Hollywood de parlar dels morts?

La meva, la dels avis de Sant Llorenç era molt seriosa, obligada i mig en llatí. Resant a la mort sense parlar dels morts. Recordant-los en el seu interior quan jo encara no en tenia cap a la meva vida.

Ara ja en compto uns quants, i sense adonar-me'n m'han arrelat. Mitja dotzena, a la vida del poble.

Per la Maria Roma Margenat. La meva padrina a qui vam acomiadar dolçament.
 No fa gaire, unes amigues del carrer es recordaven de quan jugaven juntes.  

Cornetes i campanes, feliç aniversari!

Pel carrer m'ha cridat l'atenció la trompeta del nano del Josep de cal Ramon. El duia a collibè tot eixerit i m'he recordat de quan l'agutzil voltava pel poble anunciant qualsevol decisió municipal. El recordo prim, amb un uniforme i gorra vells i tronats. La resposta del Josep ha estat contundent: és clar, tu pots recordar-ho. Evident, jo puc recordar-ho perquè tinc una edat. Ja tinc una edat. Avui en faig 52.

El campanar comunica coses que no entenc. Les hores i els quarts són ben clares, tot i que has d'estar al cas per saber si són dos quarts de cinc o de sis. Però anuncia una colla de símbols i trobades cristianes que desconec.

Marxa d'Or 2012

Feia dies que hi pensava i em vaig llevar d'hora expressament doncs és un aconteixement especial pel nostre carrer. Durant l'any, i en concret els caps de setmana, el carrer forma part de la ruta ciclista de Castellar. Però el diumenge va ser l'apoteosi. En poca estona el carrer es va omplir de ciclistes de tots colors i aquí en teniu la prova. 

Estalvi energètic al tren

És cert que al carrer i, encara més, dins l'estació feia calor. Aquest estiu li costa molt de marxar. No sé si veuré abans la independència de Catalunya o els efectes devastadors del canvi climàtic sobre les nostres costes. De moment, a Andalusia un tast de les riades que s'enduen vehicles i gent.

El conductor del tren no existeix per als passatgers. Ell va tancat en una cabina vidriada i electrònica. Segurament el seu conveni laboral exclusiu l'impedeix comprovar la climatització del comboi. Aquí, al segon vagó, fa fred i tot.

I és que els del Vallès estem marcats per les tempestes. 

El Montcau i els Emprius al final de la Vall d’Horta. Setembre de 2012

Pluja de tardor

Ha calgut esperar-la cinc mesos. Per fi 50 o 60 litres per metre quadrat. Per fi aigua pels boscos, pels camps, per les rieres, pels carrers de les ciutats. Aigua per la vida. El veïns de Màlaga i Almeria n'han tingut massa, hi hagut morts i força pèrdues. Tal com preveuen els científics del canvi climàtic; situacions més extremes. Ara tenim uns mesos de coll per afrontar millor els depredadors del Banc Europeu, del FMI i del govern de l'Espanya colonial.

Verema a Sant Llorenç

Vaig ajudar a fer la verema l'endemà que el meu pare em donés la cartilla del seu pare de la Hermandad Sindical de Labradores de San Lorenzo Savall, sección BODEGA “SAVALL”. Segons els documents, la vinya de l'avi a l'any 1958 va donar 487 litres. Ahir, de la vinya d'en Quelot varen sortir uns 1.200 kg de raïm. Quin afany el seu per recuperar la tradició del conreu de vinyes. Quina festa, després de tanta feina de tot l'any poder gaudir d'aquest fruit tant especial. 

Móres camí de Sant Jaume de Vallverd

Avui només he esperat vint minuts

L'estiu no s’acaba, encara fa calor i no sé què arribarà abans, si  la independència de Catalunya o els efectes devastadors del canvi climàtic sobre la nostra costa. El conductor del tren no existeix per a nosaltres, va tancat dins una cabina electrònica i el conveni laboral de la RENFE li deu impedir comprovar la climatització del comboi. Aquí dins fa fred, les dones es tapen i jo també.  Potser aviat li haurem de dir XANFE? o el conveni tampoc els ho permetrà.

País somiat

Pels carrers de Barcelona vaig coincidir amb un cosí de Sant Llorenç; tots per la independència.

Seríem capaços de construir un país que respecti el seu privilegiat  territori i que se n’aprofiti en benefici d'àmplies majories?  Seríem capaços de retornar els deutes (monetaris i ambientals), de no embrancar-nos en negocis bruts i d’invertir en autèntica qualitat de vida?  Triaríem associar-nos amb d’altres països que vulguin el mateix?

Autorretrat 2005 a la Plana, Santa Maria d'Oló

Ramon Clapés, escultor de Sant Llorenç

Zona de pas

Gestió de boscos al Berguedà

Bosc de Sant Llorenç després de la cremada de 2003

Apostin senyores i senyors, la banca sempre guanya !

Jo també estic d’acord amb els veïns del carrer Barcelona que per Festa Major el van guarnir fent burla del projecte d’Eurovegas. Quin país volem? El del negoci fàcil per alguns a costa de la dignitat de molts altres? O bé el que respecta i enforteix l’agricultura d’un delta regat amb l’aigua de mitja Catalunya? Quants diners mal gastats, quantes desgràcies personals jugades al tot o res, quanta prostitució, quants residus generats, quants drets laborals matxucats?

Jugant-nos els diners no sortirem de la crisi. Arreglant el carrer, les cases, els comerços i les fàbriques potser sí.

Platja de Castell i Cala Estreta. Agost 2012

Des de Creu Vermella. Agost 2012

Molts dies esperant la pluja

L’hem sentit per la nit i ens hem llevat a tancar portes, l’hem vist pel matí i ens hem mullat com si fos un bateig, l’hem tornat a trobar per la tarda i n’he anat comptant gairebé cadascuna de les gotes que han caigut. I les he repartides: unes pels arbres xics, unes altres pels més grans, altres per les herbes del bosc, altres pels horts del voltant i alguna, no gaires, per a la riera.  Després de tantes setmanes seques no ha donat per més.

Encara queda la nit i pot ser que caigui un xàfec amb pedra. Recolliré el pati, tancaré finestres, baixaré persianes, i aniré mirant, de tant en tant, el radar del  Meteo.cat.

De dos en dos

A l’alçada de les Arenes hi ha havia dos animals morts a la carretera. M’han semblat una parella de guineus i, clar, m’ha sabut greu. Volten els contenidors de brossa de la zona de pícnic per si troben menjar fàcil.  He hagut de vigilar de no passar-hi per sobre. No em vull imaginar la sensació de la persona que conduïa el vehicle que els ha atropellat, i no un sinó dos animals d’un sol cop. Un dels dos tenia la panxa molt inflada i no sabria dir si és perquè els cadàvers s’inflen o si  era una femella prenyada.

Els vehicles som uns depredadors implacables i jo, per si de cas, cada cop vaig més a poc a poc.

Vall d'en Bas. Estiu 2011

De tres a cinc

Falten deu minuts per passar dues hores intranquil·les. I les vull passar, i tant que les vull passar. Sobretot perquè en vull passar d’altres més alegres. Les d’avui són de por, de respecte, de prudència. Ens esperen cinc dies de quaranta graus i l’ambient és tan sec que no sé on s’han ficat les orenetes.  He tancat persianes i finestres intentant amagar-me del sol, he imaginat les parets gruixudes i fosques de les cases del desert. 

Sota l’ombra de l’alzina doble hi ha les cendres d’algú estimat.  Vetllo el nou brot.

Céret. Estiu 2011

Textures al Paratge de Castell. Estiu 2012

Oriol, Anna, Daniel, Cristina, Jordi, Dolors...

Amb tantes cabòries havia oblidat dir-vos que us estimo. Poc o molt us estimo. I que si hi dono tantes voltes és perquè tinc por que prenguem mal.  De nano  somiava que el bé triomfava sobre l’ànima dels homes (i de les dones)  i que la concòrdia, la pau, el treball col·lectiu i la celebració de la cultura triomfaven al món.

Ja sé que el bé tot sol no existeix malgrat ser superior al mal . L’energia vital és en constant expansió, en formem part i  com per art de màgia hi podem afegir la pròpia sorra amorosa.

Ara ja sé perquè sóc on sóc i exercito el saber com ser

 a través vostre.

Girona. Estiu 2011

Calor política

Avui el sol és més tossut que la voluntat de la dreta colonial espanyola, més implacable que l’ànima traïdora de la dreta catalana, més tirà que la devastadora força de la dreta occidental. Sense aigua, sense humitat, avui s’eixugaran milions de cèl·lules dels nostres camps i boscos. I avui consumirem més energia que mai per combatre  la calor. Milions de persones dediquen el seu temps a la recerca de menjar, aigua i energia i només uns quants decideixen sobre tot plegat immersos en un teixit de drets morals i econòmics.

Però el mateix sol que em fa suar i m’ha permès el préssec  que m’acabo de menjar m’ha encès les neurones de la por, l’amor i la justícia. Reconèixer qui mana, el que tinc, el que puc donar i el que he de reclamar.

Paratge Des Castell a Palamós. Estiu 2012

Sons de bestiar

Avui pel matí a quarts de set he sentit cantar el gall del carrer de dalt. A la meva cunyada, que no se l’esperava,  el primer dia no la deixava dormir. El Josep Maria ha decidit tenir un xai al pati, fum uns crits que senten des del pont “Blau” i als nets els deu fer molta gràcia. Al final del carrer un gos en una terrassa no para de bordar tot el que passa pel carrer. Se sent l’aleteig de la bandada de coloms quan el veí els deixa anar. Les orenetes xisclen a darrera hora cercant menjar o simplement jugant.  Així és el poble, així és el carrer a mig agost.

Museu Dalí. Estiu 2011

Banyoles. Estiu 2011

Cadaqués Gener 2011

Carrer Calvari

Sant Llorenç Savall - La Busqueta

Ripoll. Vitralls al monestir

Cadaqués. Estiu 2011

Després dels focs

A Capmany  s’ha cremat el 90% de terme municipal; conreus, vinyes, boscos tot perdut. Diuen els entesos que el bosc d’alzines rebrotarà sol, que no cal plantar, que dediquem els esforços a la gestió del món rural, que no el deixem perdre. És cert, aquí a Sant Llorenç ja ho hem viscut. I el que costa molt de fer reviure és la voluntat col·lectiva per recuperar la dignitat, la de les persones que ho han perdut tot i la de les terres cremades. Dignitat de ser, de viure, de servir i  de gaudir-ho sense fer mal a ningú.

No gaire lluny d’aquí, centenars de milers fugen a refugiar-se al país veí. Armes, més armes!! criden tots.

Sant Llorenç del Munt

Dèria de deures

A Coll Roig, on es troben dues pistes forestals, hi tinc una dèria per resoldre.

Els motoristes van obrir fa temps una drecera just al costat del camí estalviant-se vint metres, precisament ells.  Un cop oberta l’aprofita tothom;  ciclistes, corredors, caminaires i suposo que  conills i  porcs senglars també.

Enrabiat amb els depredadors motoritzats vaig decidir tallar la drecera amb arbres secs i branques. Cada dia que hi passo algú ha desmuntat la tanca i jo n’hi afegeixo el doble, esgarrinxat i sufocat, com si m’hi anés la vida; però qui coi...?

Pot ser un motorista emprenyat i pot ser un caminat veí que fa bandera de la lògica cartogràfica i es nega a fer 20 metres més podent-ne fer la meitat.

De moment,  alguns respecten el camí i jo he canviat de ruta.

Pregàries

Normalment coincidim amb el Lluís quan torna de l’hort amb la seva vella furgoneta. Però avui no, avui passava per davant de casa i m’ha sentit sortir i s’ha aturat a saludar. Duia una mica de planter embolicat amb diari acabat de comprar. L’hort li dona més del que pot menjar-se. Tot i que està fent un temps molt sec, fa setmanes que no plou.  M’explicava que temps enrere treien el  “Sant-Cristo-gros” en processó per demanar aigua. Jo li he preguntat si creia en Déu i m’ha dit que hi pensa molt i no ho té clar però el que més enyora és que abans, quan hi havia un problema, es trobava la comunitat i tractava de resoldre’l. 

Carrer Barcelona de nit

Els Gegants de Sant Llorenç Savall

D'un extrem a l'altre

Segons el radar de meteo.cat està a punt de ploure. Al carrer només tres tímides gotes. Se sent tronar i el desig de pluja per la comarca és gran. És la única forma d'apaivagar les angoixes dels focs de l'Empordà.
Ara quatre gotes més.
I prou.
Les rieres són plenes de vegetació i al torrent del  Burc, al final del carrer, hi ha molt material de la zona de reciclatge escampat per les vores. El dia que caigui un aiguat els ponts quedaran submergits i no serem a temps a treure aigua de les plantes baixes.

Girona - La Devesa

Risc a 50 km/h

Caminant pel bosc, si sentiu fressa de motos és millor apartar-se del camí doncs hi ha risc de sortir-ne malparat. Ahir per la tarda cinc motoristes feien una cursa per una pista de bosc entre Castellar i Sant Llorenç. No pensen que poden trobar algú pel camí, no són conscients del perill que suposen per a les persones a més de la destrossa de camins i espant per a la fauna. Si una moto se't llença al damunt a 50 km/h et pot fer molt de mal. Per tant, estem parlant de delinqüents perillosos i agressius.

Cadaqués. Hivern 2012

26 bilions d'euros

És clar que avui la primera portada dels diaris havia de ser per l'incendi de l'Empordà. Però a la segona planam'hauria agradat veure una notícia que a la Vanguàrdia sortia a les pàgines interiors a baix a la dreta: el grup Tax Justici Network diu que hi ha aquesta gran quantitat de diners (majoritàriament procedent del petroli) amagada en paradisos fiscals. Si s'hi sumen els diners de la venda il·legal d'armes, drogues i persones (especialment dones i nenes), quants recursos es podien fer servir per a una economia que respectés el medi ambient?

Olor de perfum, record de fum

Com si fos el bus escolar he dut a cinc adolescents a una festa d'aniversari al poble veí. Tots acabats de dutxar, pentinar i perfumar. La barreja d'olors gairebé em mareja. A la ràdio sonaven les cançons de moda entre rialles i secrets. Un cop més he anat escrutant el paisatge de la carretera, però aquest cop valorant de forma especial cada turó vestit de verd, cada zona de bosc, cada arbre singular a la vora dels revolts.

A les carreteres de Cantallops, Capmany, Vilafant, Agullana, Darnius, Terrades, Figueres... centenars de bombers, milers de veïns trepitgen l'angoixa del foc i del fum. Passaré la nit desitjant que la humitat i la calma tapin els nostres boscos.

Cremant a 6 km/h

El foc avançava corrents, saltant d'arbre en arbre, empès per la tramuntana i molt més ràpid del que l'organització humana podia controlar.  El veïnat tancat a casa, els bombers desbordats, les carreteres europees col·lapsades, quatre morts i no sé quants ferits. Com el foc de Sant Llorenç del 2003 però amb el triple d'hectàrees cremades en la meitat de temps.

Per  la finestra ja no sé si veig fum o boires de tant neguit que duc al cos. Pels veïns dels pobles de l'Empordà i pel temps de negror, de tristor, de pluja desitjada, de tala i de recreixement fins la generació vinent.

Cadaqués - Portlligat

Des de la taula del menjador

Quin gust celebrar  l’inici de vacances  fent un sopar amb els amics del poble.  Amics per ser veïns ben avinguts. Però costa déu ni do mantenir el bon ambient. Els problemes socials de difícil solució neguitegen a cadascú a la seva manera. Les pors i les angoixes de la “Prima de risc”  provoquen revoltes de tota mena i hi ha moltes coses urgents per fer a alhora. Mentre, l’onada financera nord-occidental-xinesa avança implacable com a preludi del tsunami climàtic.

Però ara sé que si van maldades,  tenim una colla amb qui comptar.

Els Emprius

El racó de la vella

Si l’altre dia era la Carmeta que em  donava raons avui ha estat  l’Enriqueta que també en donava i just al mateix racó del carrer. Ella en té vuitanta-set i està amoïnada perquè li agafen un marejos i ha de fixar-s’hi bé per no anar de costat. Troba a faltar el seu germà i la gent de la seva edat per xerrar de les seves coses, de les coses compartides fa seixanta  anys. Creu que entre els ordinadors i les televisions i els  cotxes per voltar al carrer no hi queda ningú.  Diu que la soledat  i les cabòries fan que els dolors de cervicals li augmentin.

També té ben clar que els qui manen al país en saben menys que ella i que per això tot va tant malament.

La Carmeta té tota la raó

Té noranta-sis anys i ho té ben clar: els neguits i les solucions. I ho explica  en  quatre frases: n’hi hagut dels  que  deien: “Hoy comemos, mañana ya veremos”,  i  d’altres que han estirat més el braça que la màniga, i que els vailets han d’aprendre el que és treballar, que costarà de  sortir de la crisi, que els catalans de la terra en fem pans.  Però el que tenia ben clar, més clar que res, és  que els de dalt han de tornar els diners, per sortir de la crisi el primer que s’ha de fer és que els de dalt tornin els diners. I el que no té molt clar  és si els qui ens governen ho sabran fer.