Hem coincidit a l'anada i a la tronada. A quarts de vuit i a les tres del migdia. A primera hora ja m'he fixat en tu; la teva elegància discreta. No ets gaire més jove que jo, sembla que dediques el temps just per arreglar-te i sortir ben guapa al carrer. Però això sempre és un misteri. Ara que t'adorms sobre el respatller i t'observo, m'adono que hi ha més dedicació de que em pensava: celles ben dibuixades, parpelles amb color difuminat, pell bruna al punt just, cabells ben deixats anar formant rinxols iguals, les mans cuidades, l'anell d'esposa, collaret d'anelles grans damunt la brusa taronja suau. De perfil se't noten les ombres del cansament.
Si a primera hora t'havia idealitzat entre els meus somnis i els teus, ara que t'he vist més i et reconec igual a mi, als altres, només desitjo agrair-te l'estona de contemplar la bella dorment i el motiu per fer-ne un escrit.
