16 d’abril de 2017

Mirant el massís


Per més que tracto d'omplir

Per més que tracto d’omplir
l’ànim del munt incomptable
de meravelles de la vida,

la destrossa i la cobdícia humanes
m’ancoren al fons de la caverna
on l’ombra poruga enteranyina l’alè.

Si garbello el què visc pel sedàs
de la justícia, en suren grans pedaços
que no s’apilen a l’arena del bon temps.

Com m’agradaria ser per sempre:

el sol que t’abraça suau el rostre
aquest matí avançat de primavera,

l’aigua de la font que corriola juganera
i t’esquitxa l’estona de frescos somriures,

o com la terra humida i flonja
que alimenta el brot del teu esmorzar,

la imatge concentrada de la dona
en els darrers capítols de la novel·la,

o el fil d’ànim que escalfa amorós
el dol de l’amiga, òrfena de fa poc,

els primers compassos de la cançó
auguri cert d’una sensació vivificant,

l’esperança de l’infant que saluda
amb la mà, la mare que ja no veu,

la normalitat amb què la jove baixa
la rampa del bus amb la cadira de rodes,

Com m’agradaria ser per sempre com tu,
escombriaire que t’afanyes a deixar polit el tros
sabent que aviat tornarà a omplir-se de brossa.


12 de març de 2017

Engolasters (Andorra)








El Montseny des de Vic


Quanta gent de bé fa falta?

Quanta gent de bé al seu costat
necessita un líder sanguinari
per mantenir-se convençut
de la bondat dels seus crims?

Quants homes molt ben pagats
necessita un líder multinacional
per protegir el seu guany ben privat
i esclavitzar-nos la resta de per vida?

Quantes eminències a la cerca
del noble reconeixement són
necessàries per acreditar la ciència
d'una catàstrofe evitable?

Quants anys de lluita per les urnes
amb elevats percentatges de vots
escrutats per justificar polítiques
sense escrúpols al servei d'uns pocs afortunats?

Quants bons reportatges, entrevistes
i articles d'opinió omplirà la indústria
audiovisual per amagar tantes veritats
entre publicitats futbol i majorettes?

Quanta autocomplaença en vena
amb textos ben elaborats,
publicats, venuts i interpretats
patrocinats per hipòcrites magnats?

Quants artefactes benestants
per confortar la mala consciència
d'haver-los robat a la Terra
amb el genocidi de tanta gent?

Quants creients de bona fe
agenollats en misses ben guarnides
per imposar dogmes castradors
de bondats primigènies?

Per trencar baules del pecat imposat,
per emprar el gran saber amorós,
per la memòria de tantes lluites,
per dir lliures; la justícia i el bé comú,
per oblidar lo innecessari,
per la revolta dels sentits,
dels sentiments,
d'idees i creences,
per la mirada amistosa
paraules clares
i fets inequívocs,
per la consciència
de l'hàbitat compartit
pels compromisos
i diàleg infinits,


per voluntat pròpia.

4 de març de 2017

Tant de bo


Tant de bo
t’arribi prou bé
el desig de pau
paraula a paraula,
l’alè per l’aire
mil partícules
mil mil·lèsimes
respirades a cor.

Com que vaig néixer
d’un amor que encara dura
el duc i te’l exhalo
com l’hèlix de la vida
com l’elixir daurat,
per embolicar el dolor
per afrontar el repte.


No et conec i ja sé que t’estim un poc.

(Escrit per a un inici de cadena de poesía entre desconeguts)
2 abril 2016